A pastar fang
La vida està plena de contradiccions. M'alegro molt d'haver acabat el primer capítol, però els estudis de català a Lancaster tenen una data de caducitat més curta que els iogurts de la vostra nevera.
És molt i molt trist. No cal que us posi un smiley plorant per a aquesta entrada, oi?
4 Comments:
lives goes on
Gràcies, guapos. Després de la reunió d'avui, necessito aquests ànims.
Maria, la vida, el català i tu continueu. Mira l'Expolingua que es fa a París. Quin reconeixement més digne i universal de la nostra llengua! Perdre una batalla no és pas perdre la guerra (i dispensa l'analogia bèl·lica, però és que hi ha tasques dures que semblen guerres).
El pare
I qui en rep el ressò? M'agradarà comprar demà el diari i mirar si en diuen alguna cosa. I els mitjans de comunicació francesos?Que TV3 se n'ompli la boca no és senyal de res.
És clar que millor que ho facin que no pas que no. Però, a l'hora de la veritat, fins a quin punt és realment universal el reconeixement?
Post a Comment
<< Home