En Carbó al Nacional

Deixeu-me que m'esplaiï amb les meves cabòries; no me'n sé estar. I és que acabo de fer una descoberta que m'ha emocionat: al Nacional es farà un musical basat en La casa sota la sorra del Joaquim Carbó. Potser resultarà ser un nyap, però m'és ben igual. El que realment trobo important és que la cultura catalana begui d'ella mateixa, no trenqui amarres amb el passat (que diria en Vallverdú), que ja és prou galdoset. No ens ha costat tant sortir del clot? Doncs aprofitem-ho, aprofitem-nos-en, o no haurà servit per a res.

Per algun racó del cap sempre em ressona un article del Miquel Rayó que diu el següent:

"Envejaria la senyora Rowling pel seu èxit i pel seu reconeixement, i pels seus guanys, i per la promoció amb què els seus llibres poden comptar des del moment en què ella es posa ara a escriure; però, sobretot, envejo la senyora Rowling perquè pot alçar els ulls de la seva obra i mirar enrere i lluny sobre una llarga, fecunda, boníssima, rica, diversa, feliç, reconeguda tradició literària i editorial per a infants i joves.
Existeix un cànon de llibres per a infants i joves de parla anglesa. El cànon català és inexistent: encara ens plantejam si és necessari. I si seria útil. I qui el faria, quan el cànon anglès ha estat elaborat pel sedàs del temps, el crític suprem, implacable i savi (o això diuen)." (El trobareu tot sencer aquí.)

Aquest musical és un petit gran pas per acostar-nos, nosaltres també i cadascú segons la seva mida, a una llarga, fecunda, boníssima, rica, diversa, feliç, reconeguda tradició literària? O només és un miratge?