Sóc un bomber?

Per fi ara que és diumenge al vespre trobo el moment per comentar una entrevista a Jesús Tuson (un lingüista que va tenir el bon gust de donar classes a la mateixa universitat on jo vaig estudiar!).
Podeu consultar tota l'entrevista aquí, tot i que la resposta que em va cridar més l'atenció és aquesta (i la negreta és meva):

"Què en penseu de l’anomenat llenguatge no sexista?

Això demanaria una entrevista de deu o dotze hores! Jo sóc poc partidari de fer duplicacions: els alumnes i les alumnes, els pare i les mares, etc., perquè la llengua no funciona així. Això és una cosa que afecta sobretot el lèxic i la morfologia. Jo faria les coses d’una altra manera, perquè, en el fons, quan dues noies es troben, sovint, una li diu a l’altra: ”Eh, tio!” Tio! Jo no sé si la morfologia és sexista. El lèxic potser sí, però sobretot és sexista l’ús que hom en fa. Jo començaria per acabar d’una vegada per totes amb el fet que la dona, fent la mateixa feina que l’home, cobri un trenta per cent menys. No s’ha de pretendre arreglar la casa a través del llenguatge sinó arreglar-la en la realitat. És a dir, controlar el gènere masculí i el gènere femení, això em sembla que en tot cas és una batalla que ja vindrà guanyada si socialment els homes i les dones tenim les mateixes oportunitats, la mateixa dignitat, i ens tractem d’igual a igual. Tot i les diferències, és clar. Però això demanaria una tesi doctoral i en tot cas una entrevista de moltes hores, perquè hi ha molts elements a matisar, molts."

Ja podem anar dient "pares i mares", "el professorat" i invents ridículs si els meus companys de trinxera professional són dones i els "capos" són homes (i que cadascú hi afegeixi l'exemple que tingui més proper). De fet, aquests (i aquestes; sorry, se m'ha escapat!) que onegen la bandera lila a cegues podrien fer un cop d'ull als sis articles recents de Gabriel Bibiloni sobre el gènere en llengua catalana (aquí els teniu tots en un sol document). M'agradaria destarcar-ne sobretot una idea que ens pot fer rumiar: fem servir formes "femenines" o "no femenines" (o no marcades). Bomber no és un nom femení, però bombera sí. En el cas hipotètic que jo em dediqués a apagar incendis i rescatar gats, i sentís "hi ha algun bomber a la sala?", jo em donaria per al·ludida.

Xim-pom.

Com que ja sabeu perfectament quina és la meva posició davant de mentalitats i accions masclistes, no cal que aclareixi res més, oi?