Una marieta a la cuina

Des de la setmana passada que ja es troben narcisos a les botigues (els "daffodils", que en diuen aquí), els dies són cada vegada més llargs (comparat amb abans de Nadal, el sol es pon una hora més tard ja!), et trobes per tot arreu publicitat sobre viatges i vacances, i avui he tingut companyia a l'hora d'esmorzar: ha aparegut una marieta a la cuina! I li deu haver agradat, perquè encara hi és (no deu ser pas perquè a fora hi fa massa fred?!?).

Només hi falta l'escura-xemeneies

Qualsevol dia em trobaré el Dick Van Dyke saltant i ballant per les teulades de davant de casa. Per si justament aquell dia no miro per la finestra, em consolaré pensant que no m'he perdut el neteja-vidres!

L'Empar Moliner ho deixa anar pel broc gros

Us copio un article de l'Empar Moliner que va sortir a l'Avui diumenge passat. Té més raó que un sant! Aquí el teniu:

Uf, 33 llengües

Amb la mà al cor. Entenc que el president del Parlament Europeu, Hans-GertPöttering, hagi defensat que els eurodiputats catalanoparlants no puguinexpressar-se en la seva llengua a les sessions plenàries. És el que ell diu."Si acceptem totes les llengües de totes les regions europees tindrem 33llengües al Parlament". Doncs sí. És molt pesat, tenir 33 llengües alParlament, amb la despesa de traductors, de paper...

Si jo fos alemanya o si la meva llengua materna fos l'espanyol, tambévetaria el projecte de llei. Si a Catalunya hi hagués 33 llengüesminoritàries (a part de la llengua molonguis i oficial, que figura que seriael català) també trobaria molt poc ecològic haver-les d'escoltar "toootes"al Parlament.

Jo he nascut amb ànima de colonitzadora, però al lloc equivocat. Jo no voliaser heroïna quotidiana, home, volia passar-me la vida lingüística al sofà.Jo volia ser del bàndol dels irònics, dels que somriuen quan ens veuen, nodel bàndol dels esforçats. Jo volia viure en un país com el d'ells, on elscatedràtics i els camells parlen el mateix idioma. Volia haver nascut en unlloc on quan fas un llibre no has de pensar si serà versemblant que laprostituta parli en català o si és millor que parli en espanyol o quedirectament no parli. Jo volia ser dels que veten, no dels que pidolen. Jono volia fer festes per celebrar que tenim publicacions en català, ni dur lasamarreta del Correllengua. No volia haver-me de justificar si he deciditescriure articles en català (perquè tothom em pregunta si és que m'han fetfora del diari El País). No volia ser un problema, ni una anomalia, no henascut per ser un gra al cul. No volia ser una balena en extinció, preferiaser del grup nombrós i prepotent de les mosques. Volia ser tan injusta comells i no adonar-me'n. Quina merda. Jo ho volia tot.

Crema de pastanaga que té molt d'èxit!

Comprovat i confirmat: l'ingredient secret que es pot afegir a la crema de pastanaga és ametlla torrada!

Haver-te d'empescar un sopar per a vegetarians i sense llet va ser un petit repte dins de la meva incipient carrera gastronòmica, i aquesta crema em va solucionar el primer plat deliciosament!

I ara, els passos per fer-la (Lali, això va dedicat a tu, que tant t'agrada que t'expliqui les receptes sense saltar-me aparents obvietats):

-Talleu una ceba i un porro petitons (i si no teniu porro i hi poseu dues cebes o qualsevol cosa que us faci plorar, també servirà!)

-Talleu a trossos mig quilo de pastanagues.

-Sofregiu la ceba i el porro amb una mica d'oli. Quan estiguin estovadets, hi afegiu la pastanaga i ho cobriu amb aigua (siguem realistes, quantes vegades tenim a la nevera un litre de brou?).

-Ho deixem bullir fins que la pastanaga sigui tova (uns tres quarts d'hora), amb sal i pebre.

-Triturem en un pot de minipímer una mica del líquid de l'olla i 60-80 grams d'ametlles torrades.

-Quan haguem tret la pastanaga del foc, hi afegim la pasta d'ametlla i ho triturem tot.

(la recepta que vaig trobar també afegeix farina de galeta a les ametlles: es cobreixen amb aigua freda cinquanta grams de farina de galeta. Al cap de cinc minuts, n'escorrem l'aigua i s'afegeix aquesta pasta al pot on triturem les ametlles amb el líquid. Dóna cos a la crema, tot i que m'imagino que ens ho podríem estalviar)

Algú de vosaltres ens recomana alguna recepta?

Un dels meus propòsits per al 2009 és fer un plat nou cada setmana, ja sigui inventat o seguint un llibre. I l'estic complint! (tot i que pregunteu-m'ho d'aquí uns quants dies...)

Sobre les maletes

Començo per les maletes, perquè ara tinc el cap una mica emboirat (emboiradot, que diria el Molina?) i el tema de l'amistat necessita més atencions.

La idea em va venir al cap quan vaig tornar a Lancaster divendres passat i vaig entrar a casa amb la maleta, després d'haver passat el Nadal al Masnou.

Si jo us pregunto a on desfeu les maletes després d'un viatge, teniu la resposta clara, oi? Tots hem de buscar aquell espai prou ample com per obrir-hi la maleta, però que no sigui gaire de pas, perquè després d'haver-la de saltar per segona vegada et comences a penedir d'haver fet el viatge! Si, a més a més, és a prop de la rentadora, de l'armari i del lavabo (i a prop de la nevera, per deixar-hi el fuet!), ens pot agradar i tot això de buidar maletes! Però la qüestió que em va aparèixer a la ment anava més cap a una altra direcció; és un assumpte que últimament em toca encara més de prop: no calia que carretegés la maleta fins a la meva habitació, la podia desplomar a qualsevol lloc de la casa! I a què es deu aquesta sorpresa? A part del fet que m'estalviava pujar-la dos trams d'escales, sense tirar a terra cap rellotge de paret ni cap bust d'emperador romà, descobria un altre petit plaer de viure sola: la deixo al mig de la sala d'estar? Sí. I què?!?

I n'hi deu haver moooolts més, però hauré de fer més viatges per descobrir-los! Ja me'n moro de ganes!

(un altre dia us explicaré què passa si vius sol i se t'espatlla la rentadora; i és que et trobes tu soleta com una mussoleta remenant el manual i les alicates per acabar concloent que TOTS els filtres estan rematadament nets i que l'únic remei és trucar al tècnic)

(també hauríeu de veure el somriure mig convençut que se'm dibuixa a la peixateria després que aquell bon home em pregunti "per a quants és el salmó?")

Hello!

Hola! Ja torno a ser per aquí dalt.
Tinc dues cosetes pendents per comentar-vos: una sobre l'amistat i una sobre desfer maletes. Aquesta setmana us les dic, eh?