Sobre les maletes

Començo per les maletes, perquè ara tinc el cap una mica emboirat (emboiradot, que diria el Molina?) i el tema de l'amistat necessita més atencions.

La idea em va venir al cap quan vaig tornar a Lancaster divendres passat i vaig entrar a casa amb la maleta, després d'haver passat el Nadal al Masnou.

Si jo us pregunto a on desfeu les maletes després d'un viatge, teniu la resposta clara, oi? Tots hem de buscar aquell espai prou ample com per obrir-hi la maleta, però que no sigui gaire de pas, perquè després d'haver-la de saltar per segona vegada et comences a penedir d'haver fet el viatge! Si, a més a més, és a prop de la rentadora, de l'armari i del lavabo (i a prop de la nevera, per deixar-hi el fuet!), ens pot agradar i tot això de buidar maletes! Però la qüestió que em va aparèixer a la ment anava més cap a una altra direcció; és un assumpte que últimament em toca encara més de prop: no calia que carretegés la maleta fins a la meva habitació, la podia desplomar a qualsevol lloc de la casa! I a què es deu aquesta sorpresa? A part del fet que m'estalviava pujar-la dos trams d'escales, sense tirar a terra cap rellotge de paret ni cap bust d'emperador romà, descobria un altre petit plaer de viure sola: la deixo al mig de la sala d'estar? Sí. I què?!?

I n'hi deu haver moooolts més, però hauré de fer més viatges per descobrir-los! Ja me'n moro de ganes!

(un altre dia us explicaré què passa si vius sol i se t'espatlla la rentadora; i és que et trobes tu soleta com una mussoleta remenant el manual i les alicates per acabar concloent que TOTS els filtres estan rematadament nets i que l'únic remei és trucar al tècnic)

(també hauríeu de veure el somriure mig convençut que se'm dibuixa a la peixateria després que aquell bon home em pregunti "per a quants és el salmó?")