el blog de la Maria

Saturday, October 10, 2009

M'hauria de fer vergonya

No em podia creure el que veia i el que feia. I tan a prop de casa! Aquest matí em venia de gust estirar les cames i he pensat que era el moment de descobrir on anava a parar un camí que havia vist alguna vegada. Per anar sobre segur, a casa, he mirat un mapa i m'he sorprès de saber que aquell camí acaba al final del meu carrer. I ja m'he preguntat "però com pot ser que mai te n'haguessis adonat?! sembla mentida!". Doncs sí, mai no m'havia fixat que, del costat d'aquella casa de follets sortia un caminoi. Doncs som-hi! I això que ni m'olorava la segona sorpresa. Al cap de no-res, em trobo un cartell que diu que allà comença una mena d'hort-parc dels veïns la mar de mono, ple d'arbres fruiters i voluntaris que, justament avui, desbrossaven la zona. I tot això a literalment dos minuts de casa. El camí en qüestió va a parar al canal i, per alegria meva, he descobert que és una alternativa fantàstica per anar i tornar de casa al canal per llocs diferents.
Per sort, duia la màquina de fer fotos a sobre i aquí us deixo tres mostre tardorenques o estiuenques tardanes del que m'he trobat, perquè tant hi ha castanyes com móres! I premi a qui em digui quina és la fruita vermella que sembla un tomaquet pansit.











3 Comments:

Anonymous Anonymous said...

Que en són, d'esplèndides, aquestes descobertes a costat de casa, oi?
Ja ens hi portaràs pel novembre. Llàstima que ja no hi deuran quedar móres!
Doncs no sé quina fruita és aquesta; semblen fruites de roser, però no deu pas poder ser.
El pare

13 October, 2009 11:05  
Blogger maria said...

Pare, necessitem que la saviesa de l'Eu ens il·lumini!
Per cert, quina paraula havia de corregir???

16 October, 2009 09:19  
Anonymous Anonymous said...

Desbrossaben.
A la mare i a mi ens sembla que és el fruit de la rosa vera, o sigui del roser silvestre, o sigui de l'esbarzer. Recorrerem a la saviesa de l'Eulàlia Valeri.
El pare

17 October, 2009 14:56  

Post a Comment

<< Home