Al Masnou també?

Així que tenim deures per al diumenge 13 de desembre al Masnou? Grata sorpresa. He intentat mirar si es pot votar per correu, però no me n'he sortit. Si els que teniu la informació de primera mà us n'assabenteu, m'ho direu? Gràcies!
I que algun alellenc m'expliqui per què no es fa a Alella, si us plau.

Més hummus?

Sí, sí, en farem més. És facilíssim i queda molt bo. Encara no m'havia atrevit amb cap recepta àrab de l'últim Sant Jordi fins que l'altre dia el vaig fullejar amb la llista de la compra al costat. I només em faltava la llimona, perquè ja tenia la llauna de cigrons, l'all, l'aigua, la sal i l'oli d'oliva (bé, aquí vaig fer una mica de trampa perquè la recepta deia que es fes amb "tahina", una mena d'oli de sèsam; però el senyor Google em va dir que a l'Àfrica mediterrània es feia amb oli d'oliva, per tant, jo, endavant). Tot batudet i a punt amb cinc minuts.

(un altre dia ja parlarem de la cara de vergonya que hauria de caure a alguns editors per permetre que les traduccions surtin com surten)

ANNA, per molts anys!!!

Avui la meva germana gran encara es fa més gran!


Anna, ja escaipejarem aquest vespre (o tarda, depèn del costat de l'Atlàntic des d'on t'ho miris) i t'enviaré el petonàs més gros "de la vida del món".

A veure si a vosaltres sí que us sona aquesta revista

Gràcies a una carambola, m'he assabentat de la revista Literata, la "primera agenda literària de Barcelona" (i els de fora de Barcelona, que se'n facin una altra). És mensual (ja en porten 21 números), gratuïta i es troba a llibreries i altres centres culturals. La directora és l'Elena O'Callaghan; potser heu llegit algun dels seus llibres (molts són infantils ;-).

Algú coneix la revista? Si la trobeu, me la guardareu?

Arnside Knott, a un cop de roc

L'excursioneta de dissabte. Una colla vam pujar el pujolet d'Arnside, a la badia de Morecambe, ben a prop de Lancaster. Què més es pot demanar?

Viatjar sense diners

A l'hora de conèixer món, no tot és Viatges Marsans o Lonely Planet. També existeixen opcions més barates i menys turístiques. En aquestes webs us podreu posar en contacte amb persones que us oferiran menjar i llit a canvi de donar-los un cop de mà en alguna feina de la casa (pot ser des d'una granja, a un hotelet o amb una família).
www.helpx.net
www.workaway.info

M'hauria de fer vergonya

No em podia creure el que veia i el que feia. I tan a prop de casa! Aquest matí em venia de gust estirar les cames i he pensat que era el moment de descobrir on anava a parar un camí que havia vist alguna vegada. Per anar sobre segur, a casa, he mirat un mapa i m'he sorprès de saber que aquell camí acaba al final del meu carrer. I ja m'he preguntat "però com pot ser que mai te n'haguessis adonat?! sembla mentida!". Doncs sí, mai no m'havia fixat que, del costat d'aquella casa de follets sortia un caminoi. Doncs som-hi! I això que ni m'olorava la segona sorpresa. Al cap de no-res, em trobo un cartell que diu que allà comença una mena d'hort-parc dels veïns la mar de mono, ple d'arbres fruiters i voluntaris que, justament avui, desbrossaven la zona. I tot això a literalment dos minuts de casa. El camí en qüestió va a parar al canal i, per alegria meva, he descobert que és una alternativa fantàstica per anar i tornar de casa al canal per llocs diferents.
Per sort, duia la màquina de fer fotos a sobre i aquí us deixo tres mostre tardorenques o estiuenques tardanes del que m'he trobat, perquè tant hi ha castanyes com móres! I premi a qui em digui quina és la fruita vermella que sembla un tomaquet pansit.

Més gent que mai

"Aquests romans s'han tornat bojos!" (Lali, de quina sèrie ve aquest frase? O és de l'Astèrix?)
Doncs ara podria dir que són els anglesos de 18 anys que van a la Universitat de Lancaster els que s'hi han tornat. Aquesta setmana tenen la "Freshers' week", la setmana abans de començar les classes; els expliquen com va la universitat i tot el que han de saber per sobreviure per aquí (el que a mi m'hauria anat de conya per no passar els nervis del dia abans de començar la meva carrera...; llavors encara era molt jove...). Doncs deu ser que les activitats d'aquests dies els interessen més que les classes perquè hi ha gent com mai per tot arreu. Ara mateix veig unes majoretes la mar de mones que passegen per aquí; fa una estona ha passat un grup de percussió; quan vas caminant per fora no paren d'aturar-te per donar-te entrades de la discoteca...
Esperem que canalitzin l'energia també cap a altres assumptes. Jo porto tres dies aquí i ja me'n falta.
(Tinc ganes de fer un parell de fotos de cartells curiosos i us les ensenyo aviat.)