I ara... coses meves

I ara prou de passar-vos enllaços a webs que em semblen interessants. Us hauria d'explicar alguna coseta de la vida a aquí dalt, no?
Doncs aquests dies són una mica estranys perquè s'han acabat les classes i tenim exàmens. Això vol dir que la rutina diària canvia, i cada dia has de mirar-te l'agenda deu vegades per saber què has de fer, on has d'anar, quines classes de repàs t'han demanat els estudiants i altres assumptes típics de la psicosi de final de curs.
I corregir exàmens, per suposat! El que fa més mandra és pensar que t'hi has de posar. I t'hi resisteixes fins que arriba un moment que ja no trobes més excuses per prioritzar altres feines.
Però últimament hi ha més acció a la meva vida que no pas la feina. Després del viatge a l'Índia, van venir els pares cinc dies a Lancaster. Jo no tenia classes aquells dies i vam poder campar tant com vam voler. I va anar molt bé, oi, pares? I el cap de setmana següent, la Judith i jo vam ensenyar les fotos de l'Índia als amics de la universitat. Més d'una vintena de persones van venir a casa meva el dissabte passat a la tarda per fer una barbacoa al súper-jardí-nou i mirar les fotos projectades a la paret del menjador. Ens consta que tothom s'ho va passar molt bé i que va ser una vetllada la mar d'agradable. A nosaltres dues ens va fer molta il·lusió compartir amb ells un viatge tan especial. Gent del Maresme i voltants: no us escapareu d'una sessió de fotos quan vingui a l'estiu! Ara que ja ho he fet una vegada, he d'aprofitar que hi vaig afagant pràctica.
I per aprofitar la primavera esclatant del maig al nord-oest d'Anglaterra, diumenge anem a fer una passejada pel Lake District amb tot de gent de la uni. Una profe jubilada que viu als llacs l'organitza cada any. És una barreja curiosa de gent, però l'any passat va ser prou interessant.
Apa, petons a tothom!