Vénen i van, i jo a aquí

Els vells se'n van, els joves arriben, i jo, que sóc dels del mig, continuo aquí.

Ara sí que això va de veritat altra vegada; altra vegada des del maig passat. Però ara ja és com portar unes sabatilles velles, que s'han amotllat al peu, i no t'has ni d'ajupir per posar-te-les. Ja no tenen l'encant de les sabatilles acabades d'estrenar, que et cridaven des de l'apardor, amb les quals no vols sortir al carrer perquè no s'embrutin. Ara ja saps que te les acabaràs posant per trepitjar el fangueig de la vorera, i no et sabrà greu perquè la rentadora fa miracles i la moqueta s'empassa la porqueria com en un truc de màgia. I, potser per això mateix, cada cop t'agrada més posar-te aquestes sabatilles.