L'Eu i l'Helena són aquí!!!!!


Hola!
Aquest missatge està escrit a sis mans i tres cervells (m'estalvio comentaris).
Va, ara que d'aquí unes hores ja hauran marxat aquest parell, us expliquem què hem fet.
El primer dia (divendres 27) l'Eu i l'Helena vam aconseguir arribar a Lancaster amb el cotxe llogat (i sense la Maria, i no ens vam perdre. I sense taxis, i sense fer cas a l'idiota d'informació de l'aeroport. I conduint per l'esquerra, i sense el cartellet de "Sorry, right-side driver"). Vam recollir la Maria a la universitat i vam anar cap al carrer Windermere. Un cop ocupada la caseta, vam fer un passeig per la ciutat, arrodonit amb un meat pie amb mashed peas i puré de patates. Era boníssim i everything was ok (vam comprovar que en un restaurant s'ha de tenir aquesta resposta sempre a punt).
L'endemà, un súper esmorzar amb scones (no us expliquem què són perquè tingueu curiositat per saber què són i vingueu a visitar la Maria) per agafar forces per anar cap al Lake District, acompanyades de la Vero i la Judith (dues profes que treballen amb la Maria). (véase foto de les cinc mosses i les Standing Stones a prop de Keswick)
Vam satisfer les peticions de tothom: volta pel poble i el mercat, English tea amb pastetes, passeig amb "golondrina" anglesa pel llac de Derwentwater, caminada i dinar a les cascades, banyet dels peus al llac i cerveseta final a Keswick. Per rematar, sopar xinès take-away a ca la Mary.
Diumenge, un altre súper esmorzar amb el Kasper, que ens va acompanyar a l'excursió per altres pobles del Lake District: Windermere (on vam fer amics al pàrquing i vam fer la volteta amb vistes al llac per Orrest Head), Grasmere (hi ha la botiga de puzzles més atapeïda que us pugueu imaginar; també vam fer un gelat flake pel carrer) i Ambleside (ohhhh, quines cascades! Véase foto de les tres mosqueteres i Woody Allen). El sopar també va ser de take-away typical English, aquest cop un fish & chips de Morecambe, acompanyat de cervesa. Com que encara no estàvem prou cansats, vam rematar el dia amb unes quantes partides de jenga (igual que els scones, no us expliquem de què tracta perquè vingueu a jugar-hi).
I avui dilluns, dia de relax (bé, no per a tothom, eh????) a Lancaster. Al matí hem fet la passejada de rigor pel costat del riu i el canal. Hem dinat a la uni una jacket potato boníssima i hem vist el garitu on treballa (o això diu) la Maria. Després ens hem separat (ohhhhhhhhh.......) i, mentre la Maria feia dues hores de classe, l'Eulàlia i l'Helena han comprovat el bon estat de la gespa del Williamson Park. Ens hem tornat a trobar a la universitat, hem anat a la recerca i captura d'un galeta gingerbread man (l'homenet de pa torrat del conte) i ens hem quedat tranquil·les quan n'hem trobat una família sencera al Sainsbury's (junt amb els apple pies, scones, cookies que els més afortunats ja provareu). A la tornada, les magnífiques visitants han sorprès l'estupenda amfitriona (és que hi volem tornar) amb una planta (com és diu?, sembla mentida que hi hagi una biòloga i una ambientòloga!) per al despatx.
Ara hem vingut a fer apalànquing a casa per fer temps per anar a sopar a Whitch Water amb la colla.
Com podeu comprovar per les fotos, el temps ha estat "estupendu" (literal de l'Eu) i hem tingut "lovely weather" (Helena). I, com podeu comprovar pel text, no hem parat de menjar (perquè hem caminat molt amunt i avall, eh????).
Us recomanem que vingueu a visitar la Maria!!!!!
6 Comments:
Si això és guerra... que no vingui la pau!
El pare (de la Maria)
La mare diu que us digui més coses. Doncs va. Que ens agrada moltíssim que us ho passeu tan bé i tan rebé. Visca els amics!, vull dir les amigues!
Diumenge vam parlar amb el Jordi a Alella i... estava força tranquil; almenys això és el que va dir.
Altra vegada el pare (de la Maria)
Com hem d'interpretar que "el Jordi estava força tranquil"???
Prou tranquil? Massa tranquil? Per fi tranquil?
Us ho creieu que existeix l'enveja ? Doncs us ho puc ben assegurar: SÍ.
Sabeu qui n'és, d'envejós ?
Doncs, jo, l'Òscar.
Bé, ja m'enteneu, una mica; bé, força; bé, massa !!!
També sabeu, però que no tot és ben veritat.
Més que tot això penso que és una sort conèixer gent que s'ho sàpiga passar tan bé. Jo, quan sigui gran, també ho faré !!!
Nosaltres aquest cap de setmana, enlloc d'anar a casa d'uns amics a Lancaster hem estat a casa d'uns altres amics a Sant Joan de les Abadeses; no està tan lluny però sí que us puc garantir que és preciós; amb aquestes darreres pluges el bosc és una meravella. Vàrem descansar, xerrar, passejar, compartir, riure, tot això que hem fet tantes vegades plegats. A Lancaster o a Gratallops, ho tornarem afer algun dia ?
Fins aviat!!
Ja ho veus, Maria, es nota que ets mestre i pedagoga (et deu venir de família ?) ja que amb les teves indicacionsa, al final, final, he aconseguit escriure quatre lletres en aquest bloc que tantes vegades m'ho havia negat. Gràcies.
Òscar, quina il·lusió el teu missatge!
Jo crec que el bon rotllo que portàvem totes tres s'ha transmès al bloc i ha fet que aquesta vegada no tinguessis problemes per escriure-hi.
Una abraçada,
Maria
Nenes maques! (podríem dir Tres bessones, per uns dies?) realment crec que ens heu fet venir a tots els lectors ganes d'anar a Lancaster de visita però...hi heu de venir vosaltres també perqùè sino...no és el mateix, oi? Òscar, quan hi anem?
Lali (que intentarà ben aviat anar d'okupa a conèixer la planta...)
Post a Comment
<< Home