L'Eu i l'Helena són aquí!!!!!

Hola!

Aquest missatge està escrit a sis mans i tres cervells (m'estalvio comentaris).

Va, ara que d'aquí unes hores ja hauran marxat aquest parell, us expliquem què hem fet.

El primer dia (divendres 27) l'Eu i l'Helena vam aconseguir arribar a Lancaster amb el cotxe llogat (i sense la Maria, i no ens vam perdre. I sense taxis, i sense fer cas a l'idiota d'informació de l'aeroport. I conduint per l'esquerra, i sense el cartellet de "Sorry, right-side driver"). Vam recollir la Maria a la universitat i vam anar cap al carrer Windermere. Un cop ocupada la caseta, vam fer un passeig per la ciutat, arrodonit amb un meat pie amb mashed peas i puré de patates. Era boníssim i everything was ok (vam comprovar que en un restaurant s'ha de tenir aquesta resposta sempre a punt).

L'endemà, un súper esmorzar amb scones (no us expliquem què són perquè tingueu curiositat per saber què són i vingueu a visitar la Maria) per agafar forces per anar cap al Lake District, acompanyades de la Vero i la Judith (dues profes que treballen amb la Maria). (véase foto de les cinc mosses i les Standing Stones a prop de Keswick)

Vam satisfer les peticions de tothom: volta pel poble i el mercat, English tea amb pastetes, passeig amb "golondrina" anglesa pel llac de Derwentwater, caminada i dinar a les cascades, banyet dels peus al llac i cerveseta final a Keswick. Per rematar, sopar xinès take-away a ca la Mary.

Diumenge, un altre súper esmorzar amb el Kasper, que ens va acompanyar a l'excursió per altres pobles del Lake District: Windermere (on vam fer amics al pàrquing i vam fer la volteta amb vistes al llac per Orrest Head), Grasmere (hi ha la botiga de puzzles més atapeïda que us pugueu imaginar; també vam fer un gelat flake pel carrer) i Ambleside (ohhhh, quines cascades! Véase foto de les tres mosqueteres i Woody Allen). El sopar també va ser de take-away typical English, aquest cop un fish & chips de Morecambe, acompanyat de cervesa. Com que encara no estàvem prou cansats, vam rematar el dia amb unes quantes partides de jenga (igual que els scones, no us expliquem de què tracta perquè vingueu a jugar-hi).

I avui dilluns, dia de relax (bé, no per a tothom, eh????) a Lancaster. Al matí hem fet la passejada de rigor pel costat del riu i el canal. Hem dinat a la uni una jacket potato boníssima i hem vist el garitu on treballa (o això diu) la Maria. Després ens hem separat (ohhhhhhhhh.......) i, mentre la Maria feia dues hores de classe, l'Eulàlia i l'Helena han comprovat el bon estat de la gespa del Williamson Park. Ens hem tornat a trobar a la universitat, hem anat a la recerca i captura d'un galeta gingerbread man (l'homenet de pa torrat del conte) i ens hem quedat tranquil·les quan n'hem trobat una família sencera al Sainsbury's (junt amb els apple pies, scones, cookies que els més afortunats ja provareu). A la tornada, les magnífiques visitants han sorprès l'estupenda amfitriona (és que hi volem tornar) amb una planta (com és diu?, sembla mentida que hi hagi una biòloga i una ambientòloga!) per al despatx.

Ara hem vingut a fer apalànquing a casa per fer temps per anar a sopar a Whitch Water amb la colla.

Com podeu comprovar per les fotos, el temps ha estat "estupendu" (literal de l'Eu) i hem tingut "lovely weather" (Helena). I, com podeu comprovar pel text, no hem parat de menjar (perquè hem caminat molt amunt i avall, eh????).

Us recomanem que vingueu a visitar la Maria!!!!!

Castellers

No sabem la sort que tenim de poder parlar una llengua que, fins i tot, es permet el luxe de publicar un diccionari casteller!
...després d'aquest parèntesi, continuo treballant...

El català i els mitjans de comunicació

Si teniu dos minuts, llegiu l'article Amb TV3 ja no en tenim prou d'en Vincent Partal. De pas, si no coneixeu el portal VilaWeb, mateu dos pardals d'un sol tret!

23 d'abril, snif, snif

Per combatre la tristesa de passar un Sant Jordi lluny de Catalunya, m'he hagut d'entretenir fent el trencaclosques que trobareu aquí.

Us copio un conte

Aquest conte es diu Equivocación i l'ha escrit Karel Capek.

-------------------------------------------------

Nos embarcamos en el Mediterráneo. Es tan bellamente azul que uno no sabe cuál es el cielo y cuál el mar, por lo que en todas partes de la costa y de los barcos hay letreros que indican dónde es arriba y dónde abajo; de otro modo uno puede confundirse. Para no ir más lejos, el otro día, nos contó el capitán, un barco se equivocó, y en lugar de seguir por el mar la emprendió por el cielo; y como se sabe que el cielo es infinito no ha regresado aún y nadie sabe dónde está.

-------------------------------------------------

Acabo la setmana en dilluns

Hola a tothom!
Digueu-me rara, però avui és dilluns i ja se m'acaba la setmana perquè és l'últim dia que vinc a treballar a la universitat. I és que demà ja me'n vaig cap al Masnou :-)))
A veure, que recapitulo. Us dec una explicació de la festa (que va ser fa més de dues setmanes. Molt malament!) i del cap de setmana d'Oxford.
Doncs es veu que tinc una companya de pis molt marxosa i un dia va tenir la idea de fer una festa a casa. Els tres de casa vam agafar l'agenda i vam començar proposar dies. Total, que fins al cap d'un mes i mig no teníem un dissabte que ens anés bé a tots tres. Però cap problema, així vam poder anar coent la preparació de la festa a ritme de xup-xup. I la Noelia (la meva companya de pis, és basca) estava cada dia més i més emocionada! Només us dic això perquè us adoneu que per a nosaltres va ser l'esdeveniment estrella del mes.
Teníem por que no vingués gaire gent, però al final vam ser uns trenta. I ens ho vam passar mooooolt bé. Em va passar l'estona volant (tenint en compte que vam començar a l'hora anglesa i vam acabar a l'hora basca... va ser una festa molt llarga) i vaig conèixer molta gent. Sona a estereotip, però és que va ser així.
I l'endemà endreçant-ho tot no va ser gaire dur. Amb l'excusa d'anar a llençar les ampolles al contenidor de vidre, vam acabar passejant per un poble del voltant i dinant en un pub fantàstic. I després a casa a mirar un DVD. Dia de ressaca (poqueta-poqueta, la bogeria que tenen els anglesos per la beguda no se m'ha encomanat) prou rodó.
Ah, i el cap de setmana següent, cap a Oxford, al Literary Festival. Guau, va ser fantàstic. Volia anar-hi per escoltar una taula rodona on participava un dels autors anglesos de novel·les juvenils més famós, que es diu Philip Pullman. I, de pas, vaig assistir a un parell d'actes més. Un era amb la filla de l'Enid Blyton, l'autora de les novel·les de colla. Aquesta senyora va explicar quin mètode feia servir la seva mare per escriure i per què es va fer escriptora i tot de coses molt interessants.
Però un dels ingredients perquè fos un cap de setmana genial va ser el lloc. Jo no havia estat mai a Oxford i em va encantar. Tot, però tot, fa olor d'universitat. A tot arreu hi ha universitats, colleges, que en diuen aquí. I amb la Veronique en vam visitar un de preciós. Perquè us en feu una idea (i us caigui la bava, o no), el menjador del college més famós (que es va fundar a l'any de la picor i és on ara encara mengen els estudiants!) és el que representava el menjador de l'escola del Harry Potter.
I després de tantes emocions, apa, agafa el tren i torna cap a Lancaster. Tenia sentiments contradictoris perquè alhora pensava que m'encantaria treballar i estudiar en una ciutat com Oxford (seria brutal), però no em feien tant el pes els aires de superioritat que deixaven anar els estudiants amb els quals em vaig creuar pel carrer. Per tant, jo contenta de tornar a casa i de dedicar la meva feina a una colla de nanos súper macos i encantadors.
O no?
Bé, genteta, a veure si puc quedar amb tothom aquests dies que sigui per aquí baix. Una abraçada per a tots!