Arribant a la superfïcie

Ara que ja han passat els primers dies del trimestre (que coincidien amb els més carregats), el ritme comença a tornar a la seva normalitat.
Després d'aquestes festes tan desordenades (com a mínim per a mi! Fantàstiques, però una mica anàrquiques), també és agradable tornar a la rutina. I quedar amb gent per dinar, i descobrir una nova sèrie a la tele (a veure si dimarts que ve al vespre recordo que el dimarts és el dia que la fan!), i fer plans amb els amics per sortir el cap de setmana...
La rutina també s'assaboreix més si veus que els estudiants cada vegada xerren millor (i que jo també puc anar abandonant aquella mena de català artificial que he de fer servir quan encara no rasquen bola).
D'aquí poca estona me'n vaig al "Cafè català", unes trobades informals a la cafeteria entre els estudiants de català i els catalans que pul·lulem per aquí. Fem una colla molt... ferma.
Fins aviat!