Guardeu-la a Preferits

Només porto tres setmanes de classe i una altra profe ja m'ha passat aquest enllaç.
(Si algú acaba carregant-se el botó esquerre del ratolí, no me'n doneu les culpes!)

Politeness o bona educació anglesa

La bona educació dels anglesos arriba a nivells insospitats. Us copio un mail que m'han reenviat aquesta setmana:

Dear Linda

I wonder if I could possibly ask if you would be kind enough to
circulate the information below to your PGR students?

Many thanks
Sheryl

Si recomptem les paraules del missatge:
nombre de paraules "informatives": 8
nombre de paraules "de cortesia": 19 !!!

He d'admetre que aquesta bona educació es palpa a gairebé tot arreu.

Els veïns

Us presento els veïns que viuen al canal: uns ànecs que potser són cosins dels del llac de la universitat de Stirling, del Parc del Llac del Masnou, del loch de New Galloway, de l'estany del Bell-lloc o del de Kensington Park.

Ensumeu...

En sentiu l'oloreta??? Oloreta de diumenge al matí.

"B" de balanç

"Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l'ànima morta" i porto una setmana de classes... és massa d'hora per fer cap balanç, però igualment el faré.
De què hauria de fer balanç? (s'accepten suggeriments si us sembla que em deixo algun aspecte fonamental): jo mateixa (progressa adequadament, i sembla que les perspectives són absolutament favorables); la feina en general (progressa -i molt!- "con pasos agigantados", amb la suor del meu front, els cops de mà dels altres profes i les bones intencions dels alumnes); les classes (tot progressa: la xerrameca -en català- dels alumnes -amb unes quantes excepcions, perquè a la vinya del Senyor hi ha de tot-, el recorregut per les pàgines dels llibres de text, el temps que necessito per preparar les classes); el doctorat (no progressa ni recula: està congelat fins que jo pugui nedar fins a la superfície i agafar aire); casa meva (progressa bastant adequadament perquè cada vegada me la sento més meva, perquè tenim sofà nou, perquè han canviat el pany i ja no perdem la paciència per entrar i sortir de casa, perquè m'he penjat un mapa mundi a l'habitació per pensar a on demano el proper lectorat (mare, és broma); el meu anglès (pasa palabra, aquest necessita millorar. Per què a TOTES les botigues SEMPRE em fan repetir el que demano???).
Ara només faltaria saber quina nota em posarien els meus alumnes, els companys de feina, els companys de casa, els botiguers (rectifico, la majoria d'aquests ja sé que riuen per sota el nas quan parlen amb mi).

...trencant el gel...

Pare, molt bé això d'escriure comentaris!
Tens l'honor d'haver estat el primer!
Et dedico aquesta foto del canal que passa per costat de casa. Oi que no costa anar a treballar si saps que has de veure aquest paisatge cada matí?
A veure qui serà el primer que vindrà a passejar amb mi pel caminet del costat del canal?

M'encanta aquest país!

Es desprèn cultura de tot arreu!
Ara enteneu per què he vingut a Anglaterra a realitzar-me professionalment?

Estrena, morena, blanca i negra!

Bé, no cal que digui res més perquè el títol és prou explícit. Pensant-ho bé, no només estreno (estrenem, perquè vosaltres també hi heu de participar) el blog: avui també estreno (estrenem, els tres de casa) la connexió sense fils; xerrar pel messenger des de Lancaster (el Moncho 2 i la Mireia Llonch han estat els afortunats); conèixer la meva primera alumna; tornar amb bus de la uni (els altres dos dies m'havien portat amb cotxe; tot el que és bo s'acaba); passejar-me de dalt a baix del campus per saber on seran les meves aules (la Marta, la lectora de castellà, ha estat una guia immillorable), i més coses, segur!