Veig que sóc una mica llunàtica amb això d'escriure al bloc... Però, per aclamació popular, hi escric alguna cosa, tot i que hi ha sequera d'idees.
Ara sóc més de tres setmanes pel Masnou, però, com sempre, el temps passa més ràpid del que voldria i la llista de gent que tinc ganes de veure i que al final no acabo trucant també és massa llarga. Tot i que d'aquí menys de tres mesos, quan la desesperació em faci estar a punt de llençar les jaquetes a la foguera de Sant Joan, tornaré cap al Mediterrani.
He d'admetre que aquest matí em mirava fotos de Lancaster i en tinc de ben assolellades. I fem barbacoes i passegem amb màniga curta. En aquests moments, em costa de creure.
Però m'haig d'anar fent a la idea que sí que s'acosta el final de curs, els exàmens i nou mesos més que em puc carregar a l'esquena. Buaaahhhh!!!
